Hélène, passió i mort

Com tants altres dissabtes, els tres germans tornen a estar reunits al saló de casa de la Louise. Tots els papers trobats, escampats damunt la tauleta de centre. A hores dara ja han passat per les mans de tots, el diari de lHélène i les cartes de lÉdouard, de lAndré, de lavi Paul Funcionant com un engranatge de peces subtils, la tendresa i lacolliment de la càlida tia Louise uneix, al voltant duna taula sempre parada amb quelcom per beure i menjar, els cors dels seus nebots, primer crispats i ressentits, i gradualment, més apaivagats i endolcits a mida que van podent desvelar els secrets de la vida intensa de la seva mare Hélène. Ells tres, la Isolde, la Juliette i el René, recorreran els camins de la memòria a través dels escrits i les cartes que troben de la mare i, amb lajuda inestimable de la Louise, que els anirà omplint aquells forats que el record o les cartes no podran curullar, esvaint així lentramat dincògnites que els oprimien i descobrint amb emoció que son fills dun amour fou. Lautora amaneix el relat corprenedor, convidant-nos a passejar amb lHélène per la ciutat de Ginebra, a seure en els bancs del Jardí Anglès, davant mateix de la riba del llac, per delectar-nos en la contemplació del Jet dEau, lemblema de la ciutat, o a gaudir de romàntiques i suculents vetllades, embolcallades amb les notes dun piano que toca Plaisir damour. La música també té un rol important en aquesta novel·la, molt especialment el lied de Brahms Von ewiger Liebe, que per a la parella protagonista és com un himne, una declaració de principis.