Em dic Maryam (Tapa dura)

La Maryam se n&ha d&anar del país on viu. I hi deixa l& àvia i totes les seves joguines, així que no pot estar més trista. No entén que la gent se n&hagi d&anar de casa perquè, d&un dia per l&altre, deixi de ser un lloc segur. Però se&n va, i el lloc on arriba no s&assembla gens a la seva antiga llar: ni tan sols parlen el mateix idioma. Per això s&estima més callar. El menjar és tan diferent que és impossible que li agradi. Per això s&estima més no menjar. Se sent tan sola& Fins que un dia, a l&hora del pati, sent una veueta darrere seu que li demana qui és: «Com et dius?», li diu. Una pregunta aparentment simple però que ho pot canviar tot.