Vaig trobar a Occitània un llibre de poemes que em va interessar força per un enfocament absolutament nou del fet poètic (Caisse claire, d&Antoine Emaz). Una poesia concisa, ajustada a la realitat més essencial on els adverbis prenen una importància cabdal: espai i temps. M&hi vaig llançar a fer la meva amb eixa actitud reduccionista front a l&estructura polièdrica de la personalitat (el jo, el tu i l&ell). La seva lectura genera per acumulació una atmosfera angoixant on restes atrapat. D&un poema el primer que s&espera és que em colpege fortament els sentits, i després ja demanarà l&ajut de la intel·ligència per poder extraure-li més substància semàntica