Algú torna de la feina, cap a casa. En direcció contrària, camina la resta de la gent. Sembla que fugen. Al cel, se senten remors d&avions. Pels carrers, es veuen soldats. Però hi ha algú que continua, com si no li afectés. No mira enrere ni es fa preguntes. Fins que a casa l&esperaran totes les respostes.Una al·legoria sobre la fragilitat de la llibertat i la vulnerabilitat de la democràcia, amb un desplegament gràfic ple de simbolisme, que culmina en un final impressionant.
