Quan s'esborren les paraules (Tapa dura)

El desenllaç d&una saga literària única. Més de 80.000 lectors. Un llibre íntim i emocionant.Deu anys després de la publicació de Quan érem feliços, Rafel Nadal torna a posar la seva mirada literària sobre la memòria, el pas del temps i les noves generacions en aquest llibre íntim i delicat amb el qual tanca la saga familiar més venuda de la literatura catalana. Quan s&esborren les paraules les coses perden el seu nom i deixen d&existir; aleshores a l&autor només li queda escriure aquestes pàgines sobre la baba Montserrat, amb l&esperança que cada cop que algú les llegeixi, posi en marxa les històries que s&hi expliquen i faci reviure un a un els seus protagonistes. Un relat que no amaga la nostàlgia per un temps que s&acaba, però que omple d&humor i de tendresa un temps que tot just comença. Un llibre d&una gran intensitat emocional que romandrà indeleble en la memòria dels lectors. «La mare mirava per la finestra, però no sabria dir què mirava. S&estava allà, com cada dia, al menjador de la casa familiar de la plaça de Santa Llúcia, asseguda en una butaca d&orelles, amb les mans agafades a la falda, el cap decantat cap a la dreta, els llavis closos i els ulls vidriosos que miraven cap a fora, vés a saber què, més enllà de la terrassa i del campanar de Sant Pere. No tenia grans complicacions de salut i semblava estar en bona forma; en la bona forma física que pot estar algú que ha fet noranta-vuit anys i es passa el dia assegut entre la butaca i la cadira de rodes. Tot podia semblar que fos com abans, com sempre, però res no era igual. Les paraules s&havien esborrat. Totes. El diccionari sencer».