Joana

Nova edició, amb un epíleg de Pere Rovira, del llibre que Margarit va dedicar a la seva filla Joana«Si el que diuen els versos de Joana és tan intens, no és només a causa de la terrible experiència humana que hi darrere seu. Crec que això cal subratllar-ho, perquè no tenir-ho present implicaria menysprear la poesia, i no percebre l&esforç d&un poeta que escriu en un punt límit de la vida. Els desesperats no escriuen, no fan res, o es maten. Però Joana és un llibre d&amor, i l&amor no pot conviure amb la desesperació, ni permetre que el derroti: &No pot ser / un mal dolor el dolor que ve de tu&. Per això Joana és un llibre amb molt de dolor, però no és un llibre trist, perquè l&amor hi venç sempre». La mort no és més que això: el dormitori, la tarda lluminosa a la finestra, el radiocasset a la tauleta &tan aturat com el teu cor& amb les cançons cantades ja per sempre...