«De l&únic que estem segurs és que els homes de blanc van arribar-hi mentre dormíem, sigil·losament, ja que ningú no va adonar-se&n. Quan vam detectar-n&hi la presència &dies o setmanes més tard&, ja eren a dins. S&hi havien fet forts, i encara que n&haguéssim tingut la determinació o l&audàcia, qualsevol intent d&expulsió hauria estat abocat al fracàs. Ells, en canvi, sí que van sortir-se&n. Havien cavat galeries i túnels a la nostra voluntat per tal de minar-la i anul·lar-la, un veritable formiguer per dominar-nos com si res». Així comença Tractat d&anatomia, la novel·la finalista del 41è Premi Just M. Casero, un dietari angoixant que barreja gèneres literaris, un laberint narratiu que convida el lector a endinsar-s&hi i el desafia a trobar-ne la sortida.