Cuba parava molt lluny de terres valencianes, però els joves miraven l&horitzó amb por de ser enviats a l&illa per a fer el soldat. Mentre Joan, el primer de sis germans, llaurava els camps de blat o esporgava els ametlers i les vinyes, es preguntava quina seria la seua sort. La mare, la tia i l&àvia pregaven perquè li tocara un número alt en el sorteig dels soldats de lleva i es poguera quedar a la Península. Però no fou així i el van enviar a fer una guerra llunyana, a la qual partiria amb poc d&equipatge: l&esperança de tornar viu i el consol de conéixer món. Aquesta novel·la recrea l&experiència bèl·lica dels soldats de lleva que van combatre en la Guerra de Cuba a final del segle XIX. Amb un estil sòlid, dona testimoni d&una generació marcada per la contesa i converteix aquest conflicte en un relat universal. No debades, l&obra va meréixer el Premi de Narrativa Antoni Bru d&Elx. Josep Colomer (el Poble Nou de Benitatxell, 1957) és llicenciat en Filologia Catalana i ha treballat sempre com a mestre i professor. Soldats de lleva és la seua segona novel·la, després d&obtindre el premi Andròmina amb Les espines del peix.