Y de repente, poesia

De petit sempre vaig tenir el somni de fer poesia, escriure alguna cosa que la meva mare ens deia en veu, parlant en vers.\nCamperola com el meu pare, ells eren gent senzilla.\n[...]\nPassat el temps i sense poder dedicar-se completament, he intentat perfeccionar cada dia més. El resultat són diversos milers d'escrits poètics, fins decidir-me a publicar ... Y de repente, poesía.\n\n(Manuel Parra, Pròleg)\n