El carrer de les Camèlies (Tapa blanda)

La història d'una noia abandona l&agulla per fer senyors i que no deixarà mai la prostitució, ni tan sols quan té diners i una torre plena d&estàtues. &Em van deixar al carrer de les Camèlies, al peu d&un reixat de jardí, i el vigilant em va trobar a la matinada.& Així comença la història de Cecília Ce, escrita just després de La plaça del Diamant. Però aquí, en lloc d&una sacrificada mare de família, qui s&explica és una dona marginada que viu de "fer senyors" Cecília Ce busca la companyia dels homes a les barraques del Somorrostro i als pisos rics de l&Eixample. El seu viatge al final de la nit és una de les peces més fortes de l&obra rodorediana. &La Cecília és una supervivent. Segueix caminant, mai no s&atura ni perd la serenitat. S&aixeca, torna a caure, continua. Al final és una veritable heroïna que ha après a conviure amb les seves ferides i que sap aprofitar-se d&aquesta nova força. Una caçadora que esdevé presa. Massa forta per morir com a víctima, fins i tot com a víctima de violacions múltiples, com a esclava sexual, com a dona amb moments de psicosi& Stefanie Kremser &El dolor no es paeix, s&hi conviu i es transforma, demostra Cecília Ce. Per això la vida de la protagonista és plena d&històries que es desenvolupen gradualment però que han de concloure bruscament, en una roda que Rodoreda sap que si cometés l&error de trigar massa en girar, simplement s&aturaria.& Clàudia Rius a Núvol &En molts passatges fa l&efecte que Rodoreda es va arribar a sentir més a prop d&aquest personatge que de cap altre que hagués inventat, tot i donar-li la piga d&una diva del Paral·lel. Només una Cecília molt a prop d&ella mateixa podria haver afirmat que &l&amor era la diferència que hi ha entre tot el que és igual&.& Eva Vàzquez a El Punt Avui & Aquell cactus florit &Paga la pena abocar-se de cap a El carrer de les Camèlies perquè és el retrat d&una dona passiva i morta per dins envoltada d&un temps i d&una societat immòbil i buida també per dins. (&) Rodoreda, en certa forma, s&avança al seu temps i en una Catalunya en plena dictadura i a la cua d&Europa escriu una obra amb elements que anys més tard serien absolutament propis de les grans novel·les postmodernes.& Pep Antoni Roig a Nacional.cat &Mig oblidada i menystinguda dins l&obra de Rodoreda, després de 54 anys de la seva primera publicació, ha estat &retrobada& pel Club Editor. El carrer de les Camèlies és el soliloqui de Cecília Ce. Al llarg de tota la novel·la es buscarà a ella mateixa a través de la cerca del seus orígens desconeguts. La seva infantesa serà un recordatori continu que ella és la nena recollida pels senyors de la torre; tothom anirà ple d&especulacions sobre la identitat dels seus pares.& Laura Ramos a La veu dels llibres Amb un postfaci de Xavier Pla.