La tardor em sobta és un dietari en què Francesc Parcerisas reflexiona sobre la fragmentació de l&experiència i la impossibilitat moderna de dotar de sentit el tot. Si per a Stendhal una novel·la era «un mirall que hom passeja al llarg del camí», els textos reunits en aquest llibre no són sinó bocins de miralls que l&autor ha aplegat meticulosament al marge de molts camins: reflexions, lectures, anotacions, cites, esbossos... Fragments cisellats o esquerps que de sobte es revelen parts fonamentals del sentit perquè amaguen, sota els mots que sovint ens són insuficients, les mirades encuriosides que l&autor ha projectat en cada moment sobre la vida, o que la vida ha projectat sobre ell, com la llum intermitent d&un far llunyà en la nit. Aquestes engrunes li donen l&oportunitat de reconstruir imaginativament&com ja va fer a La primavera a Pequín (2013) i a Un estiu (2018)&la part del tot a la qual tal vegada van pertànyer, com llampecs fugaços del relat vital que sempre estem reescrivint.