Com en les costes on la marea alta entra dins de la platja negant-la, així entra, de vegades, la mort en la vida. Però de sobte és marea baixa: la platja queda al descobert, lluent fins a l'horitzó. Sentir alhora la vida amb la seva promesa de felicitat i la mort amb el seu misteri fa que alguns significats canviïn. La nena o el nen que hem après a extreure del rostre de la dona o l'home que estimem ens mira amb afecte i tristesa, ja sense ganes de tornar a jugar mai més. Però és un naufragi i prou: aquests poemes desmenteixen que el dolor sigui el contrari de la felicitat. Joan Margarit ha escrit un poemari en el qual hi ha aspectes més ombrívols i més eficients que el de donar consol, però és que qualsevol consol per part de la poesia prové de la nostra obligació de conviure amb la vida i la mort. Pendents de la marea baixa. Misteriosament feliços.
