Una obra sobre la pandèmia i l&hospitalització però també sobre la llibertat creativa, la cultura, l&esperança del futur i la voluntat de perseverar.Una obra sobre la pandèmia, l&hospitalització i el confinament, però també sobre la llibertat creativa, el recer de la cultura, l&esperança del futur i la voluntat de perseverar sempre. Una novel·la com un riu, que emergeix de la pròpia experiència de l&autor, vital i creativa, si és que totes dues es poden separar. Una novel·la que comença quan Jaume Benavente i la seva dona, Maria, es contagien per coronavirus al començament de la pandèmia i han de ser ingressats. Recuperats, contemplen astorats l&estranya rutina que imposa el confinament, mentre l&art, la família i el record esdevenen puntals que els sostenen. La creació literària, la relació amb els fills, l&evocació dels viatges passats i la il·lusió pels viatges futurs són elements que flueixen en aquesta obra que recorre els límits difusos entre el que vivim i el que escrivim haver viscut. Jaume Benavente és un d&aquells autors amb una veu pròpia i inconfusible, que ha fet del viatge el principal motiu de la seva obra. Amb aquesta novel·la de dicció clara i actitud honesta, posa l&accent en un altre viatge, potser el més important de tots: la vida pròpia i la de les persones que estimem. Un salt qualitatiu en l&obra de Jaume Benavente, que manté els seus elements característics però que alhora ens ofereix una mirada més íntima al propi fet creatiu.