Colònia DMZ és un testimoni col·lectiu dels efectes de la violència militar i de l'imperialisme nord-americà sobre els civils de la península coreana. És una crònica poètica del retorn de l&autora a la seva Corea natal. És també una reivindicació de la literatura per copsar la tragèdia amb la bellesa, i és una defensa de la traducció com un «mode antineocolonial».
