L'Stradivarius de Goebbels (Tapa blanda con solapas)

El 22 de febrer de 1943, la virtuosa del violí Nejiko Suwa rep de mans de Joseph Goebbels un Stradivarius a l&ambaixada japonesa a Berlín, en una cerimònia que segella l&aliança entre el Reich i l&imperi del Japó. Darrere d&aquesta operació d&alta diplomàcia hi ha el sinistre Herbert Gerigk, antisemita furibund al capdavant del Sonderstab Musik, que s&encarrega de perseguir els músics jueus, fer-los detenir i confiscar-ne els instruments. Gerigk ha aconseguit convèncer Goebbels que la música és l&art germànic per excel·lència i que ha de ser al cor de la propaganda nazi. La jove Nejiko en serà una baula més, malgrat no entendre les tensions que agiten Europa. Però, tot i el seu talent, la Nejiko no aconsegueix fer brollar de l&instrument el so magnífic que s&esperaria d&un Stradivarius. ¿És per la distància amb què viu el patiment d&aquesta Europa en flames que l&havia acollit per perfeccionar el seu art amb els millors mestres? Diuen que els violins tenen memòria, que la fusta enregistra les sonoritats i les emocions dels músics que la fan vibrar. ¿És per això, potser? ¿A qui havia pertangut aquest violí? L&Stradivarius de Goebbels ho és tot alhora: novel·la històrica, d&intriga i de formació. Iacono reflexiona sobre els turbulents lligams entre l&art i el poder: ¿un artista només està compromès amb el seu art? ¿Es pot abstreure de la història? ¿Com aconseguir que els règims dictatorials no se n&apropiïn? Yoann Iacono (Bordeus, 1980), alt funcionari i assessor polític, ha escrit aquesta primera novel·la, basada en fets reals, després d&anys d&investigació recorrent els arxius de França, els Estats Units, Alemanya i el Japó. Amb un finíssim rigor històric, l&autor ens permet de reviure amb els seus protagonistes aquest segment de l&agitada història del segle XX que va des de la Segona Guerra Mundial i la guerra freda fins a l&actualitat.