Diari del captaire (1955) és un retrat de la ciutat de París, una adaptació literària de les vivències i peripècies de l&autor a la capital francesa durant l&època que hi va viure gràcies a una beca d&estudi que compartí amb Maria Aurèlia Capmany. Joan Barat, tal com explica a la introducció del llibre, associava la seva idea d&escriptor amb la de captaire: &Tot en la vida de l&home que capta és provisional. Però també més ric en la diversitat. Si la seva manera d&allargar la mà és ben humana i convincent, és força probable que no torni de buit a la pols dels camins. Avui, que és tan fàcil obtenir una «certa felicitat» o «notorietat» amb diners, afalacs o, simplement, furtant, la inconformista actitud del bon captaire és tot un símbol. No totes les almoines tenen el mateix valor. S&han de saber acceptar, escollir i aprofitar.& Aquest diari, doncs, explica els records i experiències copsades per aquest captaire que rondava per París i que avui, amb aquesta edició, recuperem per tornar-les a viure.