Quan li van dir que la tia Marta se n'havia anat, l'Albert va decidir anar a buscar-la. Va ficar dins de la motxilla un grapat de coses, alguna cosa d'abric i va marxar caminant cap allà on els adults li havien dit que estava: «Lluny, Albert. Tan lluny com és possible anar-se'n. D'allà on no es torna.»
