A prop del cor salvatge (Tapa blanda con solapas)

La història d&una jove que explora la solitud i la rebel·lia mentre es debat entre el matrimoni i la set de llibertat. Seguim les passes de la Joana des que es queda òrfena fins que accepta l&adulteri del seu propi marit, passant per uns tiets aburgesats que la duen a un internat. A diferència d&altres heroïnes de Lispector, ella no viu amb pura senzillesa i espontaneïtat, sinó que dissecciona l&experiència del món i es distancia dels sentiments. Es fon amb les seves joguines o amb el cavall que la fa caure en un riu. I és sota l&aigua d&aquest riu &o de l&oceà Atlàntic o d&una banyera& on Joana busca la completesa segon a segon: ¿com dir amb paraules exactes? Cal inventar una llengua per trobar la cosa en sí. Cal inventar un text que mostri la vida mateixa, en directe. I aquí el teniu. Una novel·la iniciàtica incomparable. &La literatura de Clarice Lispector es resisteix a ser descrita, perquè llegir-la s&assembla a l&estat previ al somni. A les seves novel·les no hi ha tesis, ni víctimes i botxins, ni gairebé trama, sinó un vagareig per la percepció de les coses. & Carlota Rubio a Núvol &El text de Clarice Lispector ens condueix una vegada més vers la recuperació de l&atavisme, a la intuïció d&allò sagrat que batega ocult rere d&un cor sincer, despullat d&avarícia intel·lectual, un cor ple d&ulls que miren cap al futur immediat, el nostre.& Rosa Planas a Ultima Hora &Clarice Lispector no s&assembla a ningú més i aconsegueix allò que molta gent intenta fer i poca gent aconsegueix: capturar el moment i descriure l&essència de l&instant.& Marc Giró entrevista a Marc Montull al Vostè Primer &D&aquesta òpera prima en broten les flors que, malgrat tenir forma d&interrogant, resolen l&equació del professor de matemàtiques d&aquell institut. No els hauria d&haver escridassat aquell enunciat, bastava llançar una pregunta: 'Això és una cadira?'. Haurien fet un silenci sense por i haurien après alguna cosa.& Laia Malo al Diari Ara &El món de Clarice Lispector és més aviat un univers, a vegades fosc i a vegades no tant fosc. Heu de tenir paciència, però és fenomenal.& Llibreria No llegiu &Sempre original, estranyament refinada, les seves obres transmeten una bellesa espectral, una quietud que és només l&embranzida per sacsejar les emocions i les idees preconcebudes. És com si Lispector estigués sempre rondant a la rereguarda de la vida quotidiana. & Marta Ramoneda al Blog de La Central &Lispector, però, no escriu des de la subjectivitat altruista que diu Cavarero, concep una posició nova en veu de dona i la concep escrivint i no explicant. I nosaltres llegim Lispector i hem llegit Woolf i tot encaixa, se sent el clic.& Tina Vallès a Vilaweb