Desaparegut prematurament als 65 anys, a causa de la covid, el periodista Toni Coromina, &inquiet i viatger, hippy de primera volada, va ser una de les figures més visibles de la contracultura juvenil que als anys 1970 volia sacsejar la societat conservadora de Vic&. Músic circumstancial, molt proper a Quimi Portet, va escriure El que la sigue la persigue. Biografía tolerada de El Último de la Fila. Durant anys va col·laborar a La Vanguardia, primer en el suplement de sàtira política El Burladero, que coordinava Jaume Collell, després en les tires del ninotaire Ventura, i finalment amb una columna a la secció &Viure&. El llibre aplega vint-i-tres articles seus, publicats entre 2011 i 2020 a La Vanguardia, a La Resistència i a Nació Digital, que reflecteixen &una mirada sobre el món apresa durant anys de disfrutar anant a contracorrent&. Quan el llegeixes, escriu Puntí, &t&arriba la seva veu trencada i una mica rogallosa, el somriure còmplice, la pausa curta just abans de deixar caure un succés, una sentència o un record que havien engegat la conversa, i que sovint s&acabava amb una mitja rialla, un gest d&admiració, un silenci per calibrar l&abast del que acabava de dir.&
