El matrimoni, sosté Strindberg, va ser una invenció de la societat benestant per mantenir la família, les propietats i la posició. I, fent això, les classes altes van fer recular l&instint natural tot qualificant-lo de sensualitat i dissimulant-lo amb la galanteria. Atacs contundents contra les relacions matrimonials del gran món, pulles lacerants contra l&incipient feminisme de l&època (que, com deia l&autor, «afecta només la dona culta i és, per tant, una qüestió de camarilla»), els relats que conformen aquest llibre inclassificable van suscitar les ires de la burgesia &però també l&aclamació de les classes populars& i un judici que l&escriptor finalment va guanyar, tot i que li va malmetre força la salut mental.
