Solastàlgia

La Sara és una Quixot empatxada de lectures apocalíptiques i, arran d&'unes inundacions extremes a Barcelona, decideix fugir cap a l&'Empordà. A l&'expedició l&'acompanyen un marit que exporta pollastres al Brasil, una filla adolescent que vol un gos i una tieta excèntrica que no hi toca gaire. L&'objectiu és refundar l&'Edat Mitjana amb tecnologia del segle XXI. En contacte amb la natura, la Sara aprendrà a pactar amb l&'amenaça, però primer haurà de superar un remordiment profund, el seu empatx filosòfic, les baralles amb la filla i la solastàlgia*. L&'amor i assumir la pròpia fragilitat seran les úniques sortides per sobreviure i recuperar el lligam amb els altres. *La solastàlgia és un terme híbrid (consol + dolor) ideat per l&'activista australià Glenn Albrech. Designa la tristesa causada per la destrucció del nostre entorn i, de retruc, de tot el planeta Terra.