La pena de mort és l&espectacle més tràgic que ha inventat l&espècie humana. Però si ha perdurat al llarg dels segles és perquè aquell espectacle indigne aconseguia un èxit de públic. La forma d&execució depenia del delicte i de la categoria del condemnat: esquarterar, penjar, cremar, degollar, afusellar, donar garrot... Es tractava d&alliçonar la gent: «Ja veieu què us pot passar si...» I efectivament, la gent ho anava a veure, i s&esgarrifava... però també es divertia. Joan de Déu Domènech evoca tots els aspectes de les execucions públiques amb una documentació detallada ¢rada en la ciutat de Barcelona, però que podria ser aplicable a altres indrets& i alhora amb un estil ple de color i vivesa. A més de recollir els procediments, els cerimonials i nombroses anècdotes, Domènech convida el lector &en aquesta nova edició ampliada, on incorpora un capítol nou amb documents i testimonis que ha recopilat els darrers anys& a fer un recorregut pels carrers i les places de Barcelona que en algun moment van ser escenaris on el poder mostrava qui tenia dret sobre la vida i la mort. Les primeres referències que conté són de mitjan segle XIV i el llibre té una data final precisa: el 15 de juny de 1897, dia de l&última execució pública a la ciutat.