Els nostres clàssics apòcrifs

La temptació d&escriure com un altre autor &en una llengua i un estil manllevats& és tan antiga com l&autoria individual i els primers èxits literaris. Es parodia per riure, per criticar, per exposar idees oposades a les del text o l&autor que es pren com a referència, de vegades s&imita per admiració i, sobretot, per jugar: com una demostració d&habilitat i com un joc d&intel·ligència. Julià Guillamon ha reunit una antologia dels clàssics de la literatura catalana apò- crifa, des de Cerverí El Jove fins a Montserrat Roig i Baltasar Porcel, passant per Josep Pla, Josep M. de Sagarra, Mercè Rodoreda i Rosa M. Arquimbau. Molts d&aquests textos, d&autor desconegut, es van publicar a L&Esquella de la Torratxa, El Be Negre i el Papitu. D&altres han estat escrits per autors com Terenci Moix, Ramon Barnils, Quim Monzó i Sergi Pàmies. Amb una pinacoteca apòcrifa de falsos nonells, dalís i mirós.