En els seus darrers anys de vida, Simone Weil va centrar els seus treballs a reflexionar sobre la dissolució del jo, aquest «desfer la criatura que portem dintre». Per referir-se a això va encunyar un terme: «decreació ». É s sobre aquest concepte que Anne Carson construeix la seva prò pia Decreació, un llibre en què dialoga contínuament amb la filò sofa i mística francesa. Per assolir aquesta dissolució de l&ego, Carson proposa una desconstrucció gradual de diverses formes d&escriptura. El llibret d&ò pera, el guió de cinema, el poemari, l&oratori, la llista de tasques a fer o el dià leg entre un segrestador i la seva víctima só n alguns dels formats textuals que la canadenca pren com a matè ria primera per barrejar-los i, mitjançant aquesta hibridació que é s tan habitual a les seves obres, suprimir-los, deixant ú nicament l&essè ncia, el «tu». En aquesta tasca, Carson conversa, a part d&amb la mateixa Weil, amb un elenc extraordinari de pensadors &Homer, Safo, Longí, Samuel Beckett i Virginia Woolf&, elaborant així un treball de literatura comparada per emprendre aquest viatge cap al coneixement que la literatura manté des de temps immemorials i el destí del qual solament s&assoleix quan es dorm, durant l&ú nic moment en què la dissolució del jo està completa. Decreació é s, al cap i a la fi, una lloança al somni, als dorments que en el seu dormir imaginen altres formes del que é s real, impossibles d&arribar a contemplar durant la vigília.