La Blanca és valenta i astuta. Una nit, en Camungles entra a la seva habitació per menjar-sela;encara que aquell monstre té un aspecte horripilant, la nena no s&espanta i hi comença un diàleg que acaba confonent-lo fins que dubta de la seva identitat. &Alça, Xot el Bruixot! &No soc en Xot. Soc en Camungles, el que no es talla mai les ungles! &va respondre el bruixot, enrabiat. &No em prenguis el pèl. Ets en Xot! &Que no. Soc en Camungles La Blanca, amb altes dosis d&astúcia i intel·ligència, aconsegueix que en Camungles acabi fugint cap a casa seva, convençut que és una estafa de bruixot que no recorda ni el seu nom. La història traspua humor, tant a través de l&enginyós text de Margarita del Mazo, com de les imatges divertides i fresques de l&artista danesa Charlotte Pardi. El missatge principal gira al voltant de l&astúcia, qualitat que converteix el més feble en fort; però, a més, en un altre nivell de lectura, ens pot fer reflexionar sobre temes profunds com l&autoengany o la negació de l&evidència fins al punt de no reconèixer-nos. En aquest sentit, l&autora ens recorda &que és important mirar-se, de tant en tant, perquè no t&enganyi ningú fent-te pensar que ets d&una altra manera&.