L&Elisa, la Sussanna, la Sofia i la Sílvia Viudeta observen, mastegant records d&amor i amargor, com en Simon reposa tan ben plantat com sempre al taüt que li ha preparat la família. Va vestit amb un trajo de llana i una camisa blanca immaculada, afaitat amb cura i clenxinat a la perfecció... Però té les orelles ridículament morades, i això és una burla per a elles, que no volen que l&última imatge que els quedi del mort sigui aquesta. Aquestes dones s&han guanyat a pols un record millor. Totes quatre tenen històries captivadores, carregades de sotracs però també de plaers menuts, i escoltant-les ens transportarem al pinyol d&un món fabulós. Som a Berd, una vila del nord-est d&Armènia, ben a prop de la frontera, i de sobte ens sorprèn una olor de mar; però com pot ser, si el mar ens queda tan lluny? D&on ve tot aquest mar terra endins? Potser és, simplement, el poder de les històries ben contades. «Malgrat que la situació era força compromesa, el difunt semblava ben serè, fins i tot feliç. La viuda i les dones que ell havia estimat s&havien assegut al voltant del taüt, assaborien vi casolà i, esperonades bé per l&alcohol, bé per l&aspecte desemparat d&en Simon, es van anar sincerant en honor a la vida».