Rilke va sacrificar tota la seva vida a la creació poètica. El cim de la seva obra, així com el de la seva vida, és la publicació de les Elegies de Duino i dels Sonets a Orfeu. A les Elegies, Rilke solidifica, immortalitza i relaciona amb consistència les figures simbòliques que ja apareixien a la seva obra poètica anterior: els àngels, els morts prematurs, les amants o els animals. En canvi, als Sonets, que escriu seguint un atac d'inspiració durant el febrer de 1922, Rilke celebra, canta i alaba la realitat que fins llavors no estava preparat per salvar. El crit amb el qual comencen les Elegies acaba convertint-se en la paraula dels Sonets que vivifica la realitat.
