Casada i callada (Tapa blanda con solapas)

Una educació sentimental que és també una denúncia del masclisme. «Alhora tendra, divertida, crua i autèntica. Tristament autèntica». Maria Climent. «Zafón parla de dones silenciades, de dones que han estat &actrius secundàries de la seva pròpia vida&». Sara Muñoz. El Punt Avui.Com les altres noies del poble, la narradora d&aquesta història té una fita meravellosa, ineludible: casar-se i tenir fills. No li queda altra opció, doncs, que afanyar-se a trobar un nóvio amb qui passejar agafats de la mà mentre es fan promeses d&amor etern. Com un regal del cel, apareix Ximo, tan guapo i amb eixa planta de torero, i la treu a ballar una nit de les festes d&agost. Ella se sent la dona més afortunada de la Terra perquè no és només que Ximo siga templat, és que a més ve d&una família d&amos de fàbrica. Es casen amb la idea de tenir un niu d&amor com el de tantes pel·lícules, sense preveure que, de vegades, els nius d&amor es transformen en gàbies de solitud.