Al marge dels camins més concorreguts, Damià Bardera ha construït al llarg dels anys un univers literari propi i fascinant. Amb un llenguatge depurat, una notable economia de mitjans i personatges esquemàtics, ens fa creure que la literatura és un joc de nens. Un joc cruel i fosc, carregat d&humor negre, de violència ingènua, amb normes pròpies. Així, Bardera ha desafiat els cànons del gènere de la narrativa breu. «S&obre el teló» obre una via inexplorada que comunica el relat curt amb el teatre. Podríem dir que descobreix el «relat teatral»? Que inventa l&esquetx teatral d&impossible representació? En el teatre buit de Bardera ressonen la rialla sardònica d&Agota Kristof i els silencis enigmàtics de Samuel Beckett.
