Al llarg de la història, cada època ha considerat que tenia més coneixements que en temps enrere: el Renaixement mirava l&edat mitjana com una era de foscor; els pensadors de la Il·lustració van intentar desfer-se de la superstició fent prevaldre la raó; l&estat del benestar modern ha intentat acabar amb el llast de la ignorància a través de l&educació generalitzada, i el món hiperconnectat d&avui sembla que ha posat l&esperança en l&accés il·limitat a la informació... ¿De debò que som menys ignorants que els nostres avantpassats? ¿O hi ha formes d&ignorància que són recurrents? Peter Burke ens proposa una història social de la ignorància en el món occidental, i específicament en l&Europa premoderna i contemporània, a través de la política, la ciència, la religió, l&economia, la guerra i les catàstrofes ambientals, entre altres àmbits. La manca de coneixement pot ser de moltes menes (conscient, inconscient, ingènua, fingida, imposada...) i tots som ignorants d&una manera o altra.