Segons el relat familiar, el besavi Espiridió deu el seu nom a un jurament fet pel seu avi, que va ser rescatat en una illa grega després d&un naufragi. Però una nit de Sant Joan, quan l&Amàlia pregunta a la seva mare, la Gona, nous detalls d&aquesta història, encén, sense voler-ho, la flama del dubte. Serà així com l&escriptora es veurà abocada a una recerca gairebé febril per aclarir-ne la veracitat, mentre s&enfronta als dilemes i exigències de la creació literària. Aquest és un llibre que parla de la gent de mar, dels corallers catalans que s&aventuraven en aigües llunyanes durant el segle XIX, també, del patiment dels qui es quedaven en terra. Entre l&amor i resiliència que els uneix hi trobem, sobretot, la certesa íntima de saber que la vida succeeix, sempre, entre la realitat i la ficció. Miquel Martín i Serra fa tornar a bategar una petita localitat costanera amb una llengua pulcra i evocadora, amarada de l&alè de la vida i del regust de la sal.