Ocàs i fascinació (Tapa blanda con solapas)

Després del Tríptic que l&ha fet mundialment coneguda, Eva Baltasar torna amb una nova heroïna, que ho ha perdut tot i, per sobreviure, neteja cases: però ningú sap què fa quan es queda sola dins d'elles. Ocàs i fascinació aborda un tema que no pot ser més d&actualitat: el risc, per a molts joves suposadament preparats, de no tenir els recursos necessaris per viure. El perill de trobar-se al carrer, sense sostre i sense feina. El terror de convertir-se en algú que els altres ni tan sols veuen, i que el &pacte social& esclafa una vegada i una altra. Construïda en dues parts, ha sotragat molts lectors i el seu enigma final dona peu a grans converses. És un conte de Nadal de terror on no hi falta el mantell blau de la Verge ni cap dels elements de la Nativitat: ¿voleu buscar-los amb ella? "Baltasar es inigualable en su manejo del misterio, su cualidad filosófica, su sentido del humor y del ridículo. [...] no escribe, sino que muestra la vida secreta de todo lo que existe en bruto. Un cruce inédito entre Lucia Berlin y Raymond Carver en las calles de la Barcelona contemporánea". Xita Rubert "Exquisita, oscura y poco convencional, Eva Baltasar convierte la intimidad en una aventura salvaje" Fernanda Melchor &Es una escritora durísima y muy original" Pedro Almodóvar &El que llegeixo en Baltasar és un crit desesperat i lucidíssim d&alerta: o ens ajudem de debò o la gran majoria podem caure al pou.& Blanca Llum Vidal a Catorze &Si en Ocaso la narración es cruda, asfixiante y realista, la Fascinación se transforma en un acto gótico de alto voltaje místico para esa protagonista. Una epifanía espiritual donde la autora arrasa con todo.& Noelia Ramírez a El País &Batejar un personatge amb el nom de &Samsa& és una picada d&ullet kafkiana evident.&Nadal Suau a El Cultural &Hay algo terrorista y terrorífico en el desenlace de Ocaso y fascinación que nos lleva a un cruce monstruoso y atrayente entre Haneke y Von Trier&Bruno Padilla del Valle a Mercurio &La narración es cruda y asfixiante, ambigua, deprimente y esperanzada& Marta Domínguez a Página Dos &La protagonista voldria tenir una vida corrent sense renunciar al sentiment de tristesa davant del món i això la fa psicològicament i moralment complexa.& Julià Guillamon a La Vanguardia &Quina habilitat, la de Baltasar per capturar la precarietat actual.& Anna Guitart al Diari ARA