«Vaig sortir corrents, de cop. Només vaig tenir temps de sentir que la mare deia Què fa ara aquest boig? No volia quedar-me al seu costat, em negava a compartir aquell moment amb ells. Ja era lluny, a partir d&aleshores ja no pertanyia al seu món, la carta ho deia. Vaig sortir als camps i vaig caminar una bona part de la nit, la frescor del nord, els camins de terra, l&olor de colza, molt forta en aquell moment de l&any. Tota la nit la vaig dedicar a elaborar la meva nova vida lluny d&aquí.»En realitat, la insurrecció contra els meus pares, contra la pobresa, contra la meva classe social, el seu racisme, la seva violència i els seus costums es va produir en segon lloc. Perquè abans de rebel·lar-me contra el món de la meva infantesa, va ser el món de la meva infantesa el que es va rebel·lar contra mi. Molt aviat jo havia estat per a la meva família una font de vergonya, fins i tot de fàstic. No vaig tenir altre remei que fugir. Aquest llibre és un intent d&entendre.
