De carn i de ferro: Contra la invisibilitat i el capacitisme

Vaig néixer amb les marques evidents de la discapacitat. La meva relegació als marges de la societat va ser irremeiable i em va semblar natural que la meva existència tingués lloc en el fons de la jerarquia de les vides humanes. Però no hi ha res de natural en aquest tràgic destí: està escrit per una societat que estableix normes mitjançant mesures legals i exàmens mèdics i exclou determinats cossos, determinades vides. Anar a l&escola, treballar, trobar allotjament, enamorar-se, viatjar, fer campanya, criar fi lls... Totes les activitats que ens fan éssers socials són de molt difícil accés per a les persones amb discapacitat. Més que els nostres cossos i ments, són les estructures socials les que difi culten la nostra vida. En aquest assaig autobiogràfi c, ressegueixo aquesta història de violència i discriminació que he heretat i que desxifra el sistema ideològic que les sustenta: el capacitisme. Però també dic que nosaltres, persones amb discapacitat, podem recuperar aquesta història i fer de les nostres identitats eines en la lluita per l&emancipació i fonts d&orgull.