El sol de l'hivern (Tapa blanda con solapas)

Al llarg de la vida hi ha moments harmònics, com una mena de guspira que torna a encendre&s de tant en tant. Són fugaços, imprevisibles, inajornables, no es poden encabir en cap capsa, no s&atresoren física-ment. Només passen una vegada i després ressonen en la memòria. És en aquests moments que es dilueix lleugerament aquesta continuïtat interior unificadora de la consciència. Però com diu Annie Ernaux: «Si no les escric, les coses no han arribat al seu terme, només les he viscudes». Els relats d&El sol de l&hivern atresoren alguns d&aquests moments que han anat ressonant en el cap de l&autora durant anys i que ara troben la drecera per arribar al seu terme.