Jordi Coca narra els records i les passions d'una donaEn una illa de la Mediterrània, dues dones conversen en el pati emblanquinat d&una casa de poble. Són la Margalida, vella narradora de llarga cabellera blanca, i la Celeste, la seva assistent de pell fosca. En una cadència lluminosa i pausada, sempre a la recerca de la quietud, la Margalida rememora la seva atzarosa vida: el suposat tresor amagat en una cala, l&estranya mort de la mare, la desordenada dedicació del pare al teatre, els seus afers tèrbols, l&enlluernament per la natura, els llargs viatges& També explica a la Celeste la passió que sentia pel seu marit, l&entrega obsessiva d&ell al sànscrit i a l&hinduisme, i l&amistat sense nom amb el cunyat. Durant la conversa emergeix el món grandiós i exuberant de la Celeste &sacsejat per guerres i injustícies, amb rius immensos poblats de cocodrils& i se&ns mostra amb claredat allò que separa aquestes dones, d&edats i cultures tan diferents. És a través d&elles, dels seus somnis, dels seus records, de les seves vivències i il·lusions, que Jordi Coca ens proposa una novel·la en què l&inversemblant esdevé quotidià.
