Sang i saba (Tapa blanda con solapas)

El narrador d&aquesta novel·la té disset anys i sap que aviat s&haurà de morir, ja que viu immers en una guerra perduda, una guerra de resistència a una invasió. Però el que més el fa patir no és la idea de la seva mort propera sinó la certesa que haurà de morir verge. I així el seu viatge a través d&aquesta guerra és també un viatge cap a la vida, que l&obligarà a trobar dintre seu els recursos per resistir a la temptació de l&anihilació. Un d&aquests recursos, curiosament, seran les plantes amb les quals per força conviu en erms, gorges i planells. No és difícil endevinar que el país ocupat, bombardejat i mai anomenat és Txetxènia. Però el més sorprenent és la fusió implícita operada per l&autor entre aquest territori del Caucas i Occitània. Com si, a partir d&una invasió que podem recordar per les imatges de la televisió o d&internet, es parlés també d&una guerra més antiga, d&una desfeta més antiga, en definitiva de l&intent d&extermini d&un altre poble, d&una altra llengua i d&una altra cultura. Joan-Claudi Forêt, nascut a Lió el 1950, va aprendre l&occità ja adult i el va convertir en la seva llengua de creació literària. Traductor dels sonets de Shakespeare, és un dels representants més brillants i reconeguts de la literatura occitana d&avui. Viu a Montpeller.