Una mare trena els cabells de la seva filla i teixeix al seu torn en ella una xarxa de memòries ancestrals: trossets de coneixement hereditari que es perpetuen a través del tacte i l&oralitat. Així, en aquest acte simbòlic, es transmet la saviesa d&un extens llinatge de dones que ja han transitat l&experiència de la vida. En aquest relat es recopilen els sentits que creuen generacions de dones i s&instal·len en el present per a modificar-lo. Són petites reflexions i consells que només romanen si es comparteixen, com quan aprenem a fer-nos trenes.