El debut literari d'Alba Gómez Gabriel: una finestra indiscreta a la Plaça del SolQuè passa quan el lloc que habitem es torna hostil? Una novel·la urbana, una crítica a la gentrificació que expulsa els veïns i esborra les persones. Una mirada social des de l'emoció. Jo soc l'última Plaça és la història d&una plaça al cor de Barcelona, la Plaça del Sol, un lloc que és mirall de molts altres llocs, un úter fèrtil d&històries. L&habiten persones que viuen dins la roda del sistema, els veïns i veïnes de la Finca groga, i persones que, obligades pels especuladors o per voluntat pròpia, en viuen al marge. La Bel, la protagonista, no té casa, però té casa. La Plaça és casa seva: en coneix tots els portals. Des de l&hotel en obres on habita espia els veïns de la Finca groga, on ella havia viscut abans que la fessin fora. Hi viuen la Fina, la propietària de la finca; el Ramon, un catedràtic a punt de jubilar-se; una parella, l&Andreu i la Val, que passa un moment difícil; i una jove exploradora de sensacions, l&Abril. Un matí un inquilí Nou, misteriós i fugisser, s&instal·la al banc de la Plaça. L&ha clissat la Bel des de la finestra de l&hotel. Per què ha vingut aquí i per què fa nit al terrat de la Finca groga? Què busca? Què espera?