Premi de la Crítica«És una novel·la filtrada per aquesta forma particular del vers, que per si mateixa obliga a fer giragonses, a entrar en digressions, a aturar la marxa del relat; però és una novel·la, al cap i a la fi, connectable amb el que en altres èpoques havien pogut ser alguns llibres de Quim Monzó, o de Vicenç Pagès, o la Mala vida de Marc Romera: una crònica del final de la joventut». Joan Todó, La Lectora. «És un poema pensat des de la vivència d'una generació sencera [...] i segurament un dels productes més alts que aquesta generació ha donat, per ambició i factura, que col·loca Targa en la primera línia de la poesia catalana contemporània». Jaume Coll i Mariné, L'Avenç. «Entre Petroni i Jean Genet, o entre Villon i Céline, o, si voleu, entre Menandre i Pasolini. Un llibre únic en la poesia catalana. O Cavafy al Raval». Pere Gimferrer Arnau és una baixada als inferns i una oda a Barcelona, és un sopar de poetes perduts i la novel·la d'un heroi sense poema, és una broma i és una tragèdia: la del desig que s'escapa, la joventut que s'esgota i la poesia que promet massa i mai no ens acaba de redimir del tot. «Potser penseu que n&estava enamorat, de l&Arnau. Al capdavall, estic fent un llibre sobre ell. Res de tot això. Diguem que es tractava d&un deure moral. Em va tocar a mi de donar-vos-en testimoni. Al testament ho demanava. Llavors ho vam fer a sorts amb els amics, i em va tocar a mi. És una llàstima perquè qualsevol dels altres ho hauria fet millor. És evident que jo soc un fracassat i que aquest llibre és només la punta de l&iceberg del fracàs de la meva persona total».