&En aquest llibre estudio com la llengua s&ha fet servir com a eina per legitimar el Poder, tant l&obtingut de manera violenta com legal, tant el que pretén reforçar una dictadura com el que intenta construir una societat «decent». I, és clar, també com a eina per a subvertir aquests Poders. D&aquests usos del llenguatge que legitimen, o que ho pretenen, n&estudio un procediment concret: els noms propis que posem a tot el que ens envolta: els nostres fills i els nostres carrers, els esdeveniments històrics i els enemics que els han protagonitzat.& Així, el llibre analitza casos que provenen tant de la vida quotidiana com de la tradició literària i cultural &de Tarzan de les mones a West Side Story, passant per Faust o Lohengrin, i per Proust, és clar&, però també dels processos de construcció de les nacionalitats, especialment l&espanyola i la catalana: des del nomenclàtor de l&Eixample barceloní, vist com un &lloc de memòria&, al fet que de la mateixa guerra se&n digui Guerra del Francès o Guerra de la Independència, o que de la Guerra Civil espanyola se&n vulgués dir Guerra de Liberación.