Rescatat d'un lloc remot de l&Àrtic, el doctor Victor Frankenstein ens relata la seva tragèdia: quan era estudiant de filosofia a Ginebra es va obsessionar a aconseguir desxifrar la fórmula secreta per donar vida a la matèria inanimada. Simultàniament, es va dedicar a reunir parts de cossos humans per construir una criatura d&aparença humana, a la qual va aconseguir donar vida amb una descàrrega elèctrica. Però la criatura, dotada d&una alçada i una força física descomunals, tenia un aspecte tan espantós que inspirava terror a tothom que la veia. Aquest sentiment de repulsió que despertava i la soledat a la qual es va veure condemnada van fer que es revoltés en contra del seu creador. Considerada l&estendard del romanticisme i del terror gòtic, Frankenstein ens recorda que els homes, desconfiats per naturalesa, solen estar mancats del més mínim sentit de la compassió. Encara que la criatura s&apropi als altres amb el cor a la mà, creient que es regeixen pels principis de la religió i per la compassió, els humans la rebutgen una vegada i una altra perquè només són capaços de veure-la com un monstre.