Què hi ha de nou en la cultura urbanística contemporània? Una paradoxa de l'urbanisme contemporani és la coexistència de diagn.stics, visions i estratègies disruptives amb la recuperació de certes concepcions i tradicions que emergeixen en moments i situacions urbanes anteriors. Paral·lelament, les mirades retrospectives de la hist.ria de l'urbanisme solen presentar un procés de construcció lenta del saber urbà en correspondència amb els canvis graduals i progressius en la modernització de les ciutats. En lloc de revolucions o canvis bruscos, hi hauria hagut avenços continus en el planejament, el disseny urbà, amb ajustos i adaptacions al llarg del temps. Abordar els desafiaments actuals de les ciutats i els processos urbans implica reflexionar sobre el significat i l'abast del projecte modern en el camp de l'urbanisme. Sorgeix la pregunta fonamental si el projecte modern és un projecte incomplet, susceptible de ser continuat i enriquit amb noves aportacions i revisions crítiques, com suggereix Habermas, o si representa un discurs hist.ricament superat, propi de l'era de la modernita