Seguint l&estil narratiu de Fusta d'eucaliptus cremada, l&Ennatu Domingo fa viatjar els lectors amb ella en un relat nòmada a través de diferents països entre Europa i Àfrica i mitjançant diferents nivells de narració intercalats. En aquest nou llibre, l&autora rememora la seva estada com a voluntària en un camp de refugiats de les Nacions Unides al nord de Grècia l&estiu del 2017, on hi vivien milers de persones arribades per mar fugint de conflictes d&arreu. Aquesta experiència es converteix en un mirall: al camp hi havia dones joves refugiades que, com l&Ennatu, també provenien d&Etiòpia i es preguntaven com era que ella era &a l&altre costat&; a la vegada que, de totes les dones joves europees que feien de voluntàries, l&Ennatu era l&única no blanca i fins i tot va ser confosa per una etíop refugiada, de les de &l&altre costat del mirall&. A partir d&aquí, fent anades i tornades dels records del camp de refugiats de Grècia fins a Maastricht, al sud d&Holanda, on va viure i treballar uns anys com a politòloga investigadora, passant per països de l&Europa central i africans com Zàmbia, Kenya, Etiòpia, Zimbabwe i Senegal, l&Ennatu construeix un trencadís amb reflexions sobre què significa viatjar sola com a dona negra i quines són les diferències de fer-ho des d´Europa cap a Àfrica i des d& Àfrica cap a Europa. L&Ennatu es fixa en la mirada que projectem els uns sobre els altres segons a quin costat del mirall ens situem i constata com les relacions entre Europa i Àfrica, en els àmbits del desenvolupament i la migració, es regeixen per un racisme inherent.