Yuriko (Tapa blanda con solapas)

Una tetera que guarda les cendres d&un home és el detonant de la conversa, també dels silencis, entre l&autora i la petita Yuriko. Hi desfilen una mare trista &«L&ofeguen totes les coses/ a les quals l&ha lligat la vida»&, unes nenes d&ulls blaus i l&home del desert &«Ens vam estimar dos anys i dos minuts»&. Hi ha l&home que no dorm &«No sé com parlar-hi,/ amb un home que diu/ que no creu en la vida/ després de la mort»& i la dona del bosc i la dona del mercat, i un nen disfressat de Spider-Man. I hi ha també l&home de l&auró, i la soledat devastadora de qui ha deixat de creure en el poder balsàmic del temps: «No cura res, Yuriko, allò va ser i ja no és». Dones que se&n van i homes que ja no hi són, mares que no volen ser-ho, mares que no en saben prou i fills que encara no han après a plorar, en uns versos farcits d&ecos i d&absències &«L&aixeta de la pica gotejava/ i l&eco del degoteig/ feia més buida la casa»& i a la vegada una reivindicació continguda del present i del valor catàrtic de la paraula: «No cal saber gatès/ per parlar amb un gat». Això és Yuriko.