La pell (Tapa blanda con solapas)

L&any 1943, el vent negre de la guerra sembra Europa de mort i destrucció. Aquell mateix any, el gran corresponsal de guerra Curzio Malaparte entra a Nàpols, acabada d&alliberar del jou nazifeixista, com a oficial d&enllaç de les forces aliades. Amb els americans, a la ciutat hi arriba una pesta que no corromp la carn, sinó l&ànima dels seus habitants. La ciutat &devastada i famolenca, vençuda i humiliada& s&entrega al caos i a la corrupció moral més abjecta. Partint de Nàpols, Malaparte i els oficials americans emprenen una tràgica odissea a través d&una Itàlia en runes, en què tot s&ha reduït a la lluita no pas per la llibertat, la dignitat, l&honor i la salvació de l&ànima, sinó per salvar la pròpia pell. «La pell» és una novel·la tempestuosa i salvatge, ambigua i transgressora, d&una bellesa ardent. Una novel·la sobre la destrucció de l&ànima de vençuts i vencedors, sobre una Europa sense Déu. Durant un temps, a Itàlia, va ser perseguida i injuriada. El Vaticà va incloure-la a l&Índex de Llibres Prohibits l&any 1950. I tanmateix, és una de les novel·les més importants del segle XX: una «arxinovel·la», segons Milan Kundera. La mirada del narrador és lacerant i implacable, irònica i subversiva, plena d&indignació i pietat. Malaparte no s&estalvia crítiques ni als seus compatriotes ni als aliats, ni als fanàtics ni als oportunistes, ni als «herois de demà», ni a ell mateix, ni a la moral cristiana, ni a la superba Europa que ja es prepara per oblidar tanta destrucció. I no para de burxar fins a trobar la veritat en el fons de l&ànima dels homes.