«L&art de gairebé tots els temps i gairebé totes les cultures apareix, en major o menor grau, impregnat d&erotisme. I no faig valoracions morals. Constato un fet». L&obra de qualsevol bon poeta conté, més o menys explícitament, una pinacoteca pròpia. I poques vegades tenim la sort que ens n&obrin les portes amb tanta generositat. Amb aquesta indagació sobre les manifestacions de l&erotisme en la història de l&art (Giorgione, Rubens, Ausiàs March&), guanyadora del premi d&assaig Josep Vallverdú del 1990, Gerard Vergés va escriure impulsat per «una absoluta passió per la bellesa del món» i amb un rebuig explícit de l&academicisme. «Hi ha gent», va dir més endavant, «que en lloc d&un assaig presenten tesines universitàries»; d&això és del que va fugir en llibres com "Tretze biografies imperfectes" i aquest "Eros i art", que recuperem ara, trenta-cinc anys després de la seva primera edició, precedit d&un pròleg de Susanna Rafart, una altra poeta amb pinacoteca pròpia.
