Un llibre delicat, savi i vital sobre els vincles familiars, l&absència i l&escriptura. Una elegia fulgurant. Deu anys després de la mort del seu pare, el narrador d&aquest llibre decideix escriure-la. Amb l&ombra del suïcidi que priva el dol, es pregunta: és possible trobar les paraules d&un comiat que no es va produir? Així, aquest relat personal i íntim esdevé una recerca per entendre com es forgen els vincles familiars, a què condemna el silenci, on s&amaga la veritat d&una història.Però l&escriptura falla, i l&autor recorre a les biografies d&escriptors que es van suïcidar i a les seves darreres notes per reconstruir un adeu possible, temptatiu. Serà només amb una narració polifònica i coral que podrà tornar als racons oblidats de la pròpia vida, allà on la memòria es torna buit.Relíquia es transforma, aleshores, en una crònica familiar que conté una reflexió sobre l&arribada a l&escriptura i el sentit de la creació; un text sobre la mort i l&absència que condueix als moments més relluents de l&amistat i l&amor. Amb un estil contingut, sense revolts, Pol Guasch ha bastit un llibre delicat i vital: una elegia fulgurant.
