Aquest llibre proposa una lectura estimulant i innovadora de Les irreals omegues (1949) de l&«investigador en poesia» J. V. Foix, amb incursions puntuals en poemes d&On he deixat les claus& i d&Onze Nadals i un Cap d&Any i en altres textos de l&autor. Lluís Quintana Trias no ofereix una interpretació poema per poema, sinó una anàlisi transversal dels procediments, recursos i tòpics que articulen les obres que comenta, amb l&objectiu de definir-ne la poètica. El punt de partida de l&autor és que la poesia de Foix pensa la literatura des de dins a través d&una complexa proposta textual que afecta tant els poemes com els seus paratextos. Títols, pròlegs, datacions, veus i temps verbals són examinats amb les eines de la filologia &història de la literatura, gramàtica, retòrica, crítica literària& per mostrar com Foix construeix una escriptura arrelada en la tradició i, alhora, radicalment innovadora. El resultat és una lectura aclaridora i precisa que dialoga amb la crítica precedent i aporta interpretacions noves sobre passatges especialment problemàtics. Un llibre pensat per a lectors interessats a entendre Foix, però també els mecanismes interns de la poesia contemporània.