Estimada vida (Tapa blanda con solapas)

Cada nou llibre d'Alice Munro és un esdeveniment i una sorpresa. En aquest que acaba de publicar, l'escriptora adverteix: 'Les quatre peces finals d'aquest llibre no són ben bé contes. Formen una unitat a part, autobiogràfica, en el fons, per bé que no sempre del tot fidel als fets. Em penso que són les primeres i le s darreres paraules -i les més íntimes- que he de dir sobre la meva vida'. I les altres peces? Les altres avancen de dret cap al misteri contingut en el més petit fragment de qualsevol vida. Cap als corrents irracionals que determinen les accions dels personatges més sensats. Cap a la perplexitat -i l'excitació- que significa formar part de la vida: tot això, Alice Munro ho diu com si fossin 'les primeres i les darreres paraules' -les que sospesa, amb tot el seu talent i des d'una maduresa prodigiosa, una de les escriptores gegants de la nostra època.

Premi Nobel de Literatura Un llibre que conté &les primeres i les darreres paraules &i les més íntimes& que he de dir sobre la meva vida&, diu l&Alice Munro, una gegant de la nostra època. Cada nou llibre de Munro és un esdeveniment i una sorpresa. En aquest, l&escriptora adverteix: &Les quatre peces finals d&aquest llibre no són ben bé contes. Formen una unitat a part, autobiogràfica, en el fons, per bé que no sempre del tot fidel als fets&. Aquest contes van de dret cap al misteri contingut en el més petit fragment de qualsevol vida. Cap als corrents irracionals que determinen les accions dels personatges més sensats. Cap a la perplexitat &i l&excitació& que significa formar part de la vida. "La lectura que demanen els contes d'Estimada vida no és la de la prosa, sinó la de la poesia... una revelació d&alguna cosa que no s&esgota perquè és dins les paraules i una mica més enllà d&elles." Antonio Muñoz Molina "Alice Munro torna a oferir una lliçó de virtuosisme amb Estimada vida. Els seus silencis la fan gran i allò que no diu pesa més que el que escriu. [...] Juntament amb alguns trets de l&estil, l&ascendència de la narrativa del sud nord-americà de Carson McCullers o Eudora Welty en la prosa de Munro potser es prova amb la simple convivència del bell i del sinistre en un entorn domèstic on fa sol però sempre amenaça la tempesta: és a dir, per la coexistència del quotidià i allò que inquieta." Javier Aparicio Maydeu a Babelia "M&hauria agradat escriure qualsevol conte d&Alice Munro. Em sembla una mestra." Elvira Lindo a La 2 de TVE "Pocs autors com Munro resulten tan homogèniament consistents en les seves propostes narratives. [...] Les aparences són només l&embolcall d&una realitat profundament complexa que no podem &o no sabem& veure malgrat tenir-la al davant, perquè les situacions aparentment normals i quotidianes són la disfressa que emmascara alguna cosa molt més intricada." José Antonio Gurpegui a El Cultural "Com s&ho fa, l'Alice Munro? El que aconsegueix sembla màgia." Sara Mesa